Criptomonedes a s’estranger: qui ha de declarar a Hisenda
12 de març de 2026

Hisenda esclareix es Model 721: quines criptomonedes a s’estranger s’han de declarar i quan existeix obligació

S’Agència Tributària ha reforçat es seus esclariments sobre es Model 721, sa declaració informativa relativa a ses monedes virtuals situades a s’estranger. Se tracta d’una qüestió cada vegada més rellevant per a molts contribuents que, a més de comptar amb patrimoni immobiliari, també diversifiquen es seus estalvis i inversions en actius digitals.

Què és es Model 721

Es Model 721 és una declaració informativa que han de presentar qui tengui criptomonedes custodiades a s’estranger en determinats supòsits. No suposa pagar un impost específic per presentar es model, però sí comunicar a s’Agència Tributària sa tinença d’aquests actius quan se compleixin es requisits legals.

Sa clau no està només en tenir criptomonedes, sinó en on estan situades a efectes fiscals i davall quin tipus de custòdia se troben.

Quan una cripto se considera “situada a s’estranger”

S’AEAT esclareix que una criptomoneda se considera situada a s’estranger quan sa seva custòdia la presta una entitat que no està obligada a Espanya a informar segons sa normativa sobre proveïdors de custòdia o canvi. Per comprovar-ho, remet an es registre des Banc d’Espanya. Aquest criteri és clau, perquè pot determinar si existeix o no obligació de presentar es Model 721.

Què entén s’AEAT per “moneda virtual”

S’AEAT considera moneda virtual tota representació digital de valor, com bitcoin, que pot usar-se com a mitjà de canvi i emmagatzemar-se electrònicament. Esclareix a més que es diners tradicionals, com euros o dòlars en un exchange estranger, no se declaren en es Model 721, encara que podria afectar es Model 720.

Quina informació s’ha de declarar

Quan existeix obligació de presentar es Model 721, s’informació s’ha d’aportar de forma individualitzada per cada moneda virtual, no de manera global o agregada.

Per a cada cripto, s’ha de declarar:

  • sa identitat des custodi estranger,
  • s’identificació de cada tipus de moneda virtual,
  • es saldo a 31 de desembre, expressat en unitats de criptomoneda,
  • i sa seva valoració en euros.

Si sa condició d’obligat a declarar s’hagués extingit abans d’acabar s’any, s’informació s’haurà de referir a sa data en què aqualla condició va deixar d’existir.

Aquest detall és especialment rellevant per a qui hagi venut, traslladat o deixat de tenir sa titularitat o poder de disposició abans des tancament de s’exercici.

Què no se declara o quan no hi ha obligació

S’AEAT assenyala que no hi ha obligació de presentar es Model 721 en alguns supòsits, com entitats exemptes, societats o professionals que ja tenguin ses criptomonedes correctament registrades en sa seva comptabilitat, o quan es valor conjunt no supera es 50.000 euros a 31 de desembre. Si se supera aquest límit, s’han de declarar totes ses monedes virtuals afectades, no només s’excés.

No sempre s’ha de presentar cada any

Una vegada presentada sa primera declaració, no necessàriament s’ha de repetir cada any. S’obligació torna a sorgir quan es valor conjunt de ses monedes virtuals a s’estranger ha augmentat en més de 20.000 euros respecte de sa darrera declaració presentada, o quan s’ha extingit sa titularitat o sa condició que obligava a informar.

Per tant, revisar sa situació patrimonial en es tancament de s’any resulta fonamental per evitar errades o incompliments.

Per què aquesta informació interessa també a propietaris i inversors

Encara que es Model 721 se centra en monedes virtuals, es seu impacte va més enllà de s’àmbit cripto. Cada vegada més propietaris i petits inversors no concentren es seu patrimoni en un únic actiu. Combinen habitatge, estalvi tradicional i inversió digital, i això obliga a gestionar es conjunt amb major ordre i previsió.

Qui estigui pensant a vendre una propietat, llogar un habitatge o reinvertir es capital obtingut en nous actius ha de tenir clar que sa planificació patrimonial ja no se limita an es mercat immobiliari. Avui, una bona gestió passa també per conèixer ses obligacions fiscals que afecten sa resta des patrimoni.

Més control i més necessitat de planificació

Hisenda reforça es control sobre es actius situats a s’estranger, per lo que una bona planificació patrimonial és clau per guanyar tranquil·litat i evitar riscs.

A Talaiot Asesores Inmobiliarios creiem que protegir es patrimoni implica comprendre s’entorn fiscal i moure’s amb informació clara, actual i útil.